Alcañiz - Xerta

 WIKILOC

Fa quinze anys sis companys vàrem fer la ruta que avui pensem tornar a fer , tot a canviat d´aquests sis tan sols quedem dos que seguim pedalant junts i que sigui per forces més anys dons sempre es un plaer tenir company com l´Enric , després de tres hores de cotxe arribem a Xerta poble on passarem la nit en el mateix alberc que vàrem fer aquella vegada l'alberc Assut aquesta vegada amb menys dies arribem força tard i ho preparem tot per demà matí a primera hora anar a fer la nostra ruta , no fins a fer una volta per al poble visitar uns parents de l'Enric sopar i una passejada per vora l'Ebre i cap a dormir que demà dora tenim sortida.

A les cinc del matí sona diana no hem descansat massa però tenim ganes de començar la ruta , fem un petit esmorzar i anem a l'estació doncs tenim el transport fins Alcañiz a punt de carregar bicis i tenim més d'una hora de cotxe fins a arribar al lloc d'inici de la ruta que és Alcañiz 

Encetem la ruta ,una Via Verda que recorre l'antic tram de tren entre Alcañíz aTortosa, passant per Horta de Sant Joan o Benifallet o el balneari de la Fontcalda. Impressionant infraestructura que només va estar 16 anys en funcionament també ens trobarem amb 16 viaductes , tindrem temps de gaudir una mique de tot.

Portem prop de tres hores pedalant i arribem a un dels llocs icònics d'aquesta ruta el viaducte de Matarranya . Aquest viaducte, ubicat entre les poblacions de Torre del Compte i Valdeltormo, va ser construït amb l'objectiu de fer possible el pas de l'extint ferrocarril de Val de Zafán per aquesta zona, salvant així l'obstacle que suposa el riu Matarranya , El viaducte es va construir el 1923 al final del pont ens trobem amb l'estació de Torre del Compte avui reconstruïda i feta un hotel , aquí esmorzarem per recuperar forse

Fins aquí tot a estat per terres de Terol arribem a l'estació d'Arnes - Lledó que feia de frontera entre Aragó i Catalunya unes travesses en la ruta indican el canvi de província ja soms a casa nostre. En recordem algunes de les estacions passades Valdealgorfa , Valjunquera , Valdeltormo , Vallderobles , Cretas i Lledó quasi totes en estat de semi ruïna

Horta de Sant Joan és una de les poques estacions remodelades per poder fer-hi un hotel o restaurant , aquí també ens trobem passant un dels molts túnels que ens n'anem trobant cal dir que alguns estan il·luminats, però la majoria cal porta llums doncs són llargs i molt foscos 

Pont de la Curra el segon mes alt de la ruta 

Arribem a Bot  El 1938 l’estació del ferrocarril de Bot formava part de l’antic traçat del ferrocarril de la Val de Zafán i era la darrera parada dels combois franquistes que duien tropes i material per alimentar el front de l’Ebre .avui dia al costat de l'estació hi ha un vagó de tren (com els que circulaven per l'estació) rehabilitat que compleix com un restaurant , és l’unica estació de tota la ruta que te’l poble a tocar totes las altres estacions els pobles estaven a més de dos km , cal dit que aquest traçat va ser pensat per mercaderies no per fer passatgers

Per fí arribem a la sona de relaxament. La Font Calda Situat en un paratge immillorable, a l'espai de les serres de Pàndols-Cavalls, molt a prop de la via verda de la Terra Alta, el santuari rep el seu nom per la font d'aigua mineromedicinal, aquest indret format pel riu Canaletes que al seu pas crea un petit congost donant pas a aquest paratge natural i espectacular. La Font calda és una font d’aigua termal calenta que surt a uns 28 graus.Aquí els més agosarats l´Enric ´el Josep han gaudit d’un bany i no de la sona de 28 graus més aviat de la part molt més freda però s’han fet una bona remullada

Arribem a l'última estació abans de Xerta en aquesta els caps de setmana és un restaurant malauradament nosaltres el trobem tancat i hem de baixar fins el Poble de Benifallet i això són cinc km afegits a la ruta , anem al restaurant " El Xiringuito" a fer un bon dinar que el tenim guanyat a l'acabar creuem de nou l'Ebre i trobem una pista per retornar a la ruta i poder acabar sense cap mena d'enrenou i buig posar unes fotos de les estacions de la part de Catalunya Prat del Compte , Pinell de Bray , Bot i Benifallet

Després de 98 km i 650 de desnivell arribem per fí a Xerta i la darrera estació que ens fem la foto de record aquests quatre companys a estat un plaer fer de nou aquesta ruta i amb tan bona companya , esperem ben aviat poder-ne fer un altre ara sols queda una bona dutxa i tres hores de cotxe fins a arribar a Ripoll.  

ALCAÑIZ - XERTA   2026

Rocacorba

 WIKILOC

Juntament amb alguns companys de Sant Quirze i nosaltres de Ripoll amb total 8 de colla anem a fer una sortida per Banyoles , prenem carretera i anem direcció Porqueres just a l'inici del llac , aqui deixarem els cotxes e iniciarem aquesta ruta Justament davant l'ermita de Porqueres passades les 8 del matí comencem la ruta

En la sortida anem vorejant al llac de Banyoles molt tranquil a primeres hores i anem direcció Camós a partir d'aquest poble comença la primera pujada del dia aquesta no és massa forta el problema a l'arribar a un collet comença una pista molt dolenta plena de pedres i rames tapant el camí i algun rapeixo realment fort que algun ha de posar peus a terra 

Ara arribem al nostre hora d'esmorzar i fem la parada i al temps visitar en l'indret de l'esglesia de Biert pertani, a Canet d´Adri aquesta església data del segle XI es el centre de cases disseminades que formaven el poble de Bier

Reiniciem la nostra ruta i podem veure las primeres vistes de Rocacorba i podem veure que tenim davant nostre una bona pujada son 600 m de desnivell amb uns 6 km per una pista no massa bona que ens portarà primerament a les antenes , aquestes dues antenes es situen al cim de Puigsou, a 992 m amb ones vistes increïbles de tota la comarque .Gaudiu d´unes vistes espectaculars del territori des del cim de la muntanya de Rocacorba, En dies clars s´arriba a veure el Cap de Creus, les Illes Medes, les Gavarres, el Montseny, el Montgrí i el Puigmal.

Fem el descans per la llarga i feixuga pujade, gaudim de les vistas, fem unes fotos de record i desfem la carretera mig km per desviar-nos per anar fins a La Mare de Déu de Rocacorba , Santuari, situat al massís de Rocacorba, en un cim i dalt d'una roca que els elements climatològics i la seva erosió geològica li han donat una forma singular. La seva alçària de 929 metres el fan un mirador extraordinari. Els seus fonaments estan reaprofitats a les edificacions actuals. Durant les obres de restauració fetes a l’església, l’any 1980, va aparèixer l’estructura romànica de l’edifici, que havia estat amagada per les obres fetes durant el segle XVIII

Encara que malauradament aquesta església i el seu recinte es troba tencada, gaudim de l'entorn entre unas penyas, puja un petit camí que surt a una Atalaya magnifica amb unas vistes espectaculars , acabada la visita i passat el patiment de la llarga pujade, ara tan sols queda baixar per carretera fins a Banyoles, aquesta llarga baixada amb alguna rampa del 14% per nosaltres cap problema, tot és baixada 

Arribem sense cap mena de problema a l'esglesia de Porqueres i posem punt i final a la magnífiques sortida del dia d'avui per l'entorn de Banyoles .La ruta no acaba amb la bici, avui anem fins Besalú al sel servis "les Oliveres" a fer un bon dinar tota la colla per recuperar l'energia gastada , ara si  . Despedim la sortida els nous Traques del Canigó i els nois del Bisaure